dimecres, 20 de maig de 2009

El primer glop d’una copa de Cava.

La copa ja em predisposa. Si és ampla, rodona i baixa em retorna a l’infància, a temps més tendres, a temps un xic enyorats. Si és alta i cònica percebo l’evolució, els canvis d’estètica, el pas dels anys per dir-ho clar.
Prenc la copa suaument i observo el color del líquid que m’hi acaben d’abocar.
El color ja és un regal per la vista. Net, brillant, transparent, càlid, suau, gairebé amorós. L’escuma que impetuosament el protegeix es fon davant el meu esguard concient que la seva proteccció és efímera, massa innocent, massa feble per resistir al desig dels meus ulls àvids i dels meus llavis ja lleugerament entreoberts. En retirar-se l’escuma, vençuda, apareixen màgicament corredisses de bombolletes que s’enlairen buscant una superfície que no saben que els serà letal. El tenue espurneig que produeixen es el preludi de les sensacions que em provocarà el primer glop. Aquest so, més l’aroma suau que desprèn, desperta en mi la necessitat imperiosa de tastar-lo.
I el tast, supera les espectatives. El primer glop es incomparable. Mil bombolles esclaten dins la meva boca, em pessigolleigen, sembla talment que, en ser tan fines, puguin penetrar per cadascun dels porus i amunt, amunt, arribin fins a racons amagats del cervell. I una sensació estimulant, vital i alegre m’omple l’esperit.
A la boca mi queda el gust: sec, fresc, net, suau, agradable, molt agradable: repetiré!. Un altre glop inundarà les meves papil·les, però ja no serà el mateix. Elles, les papil·les, recorden encara l’impacte del primer tast, però desaparegut l’element sorpresa, la sensació ja no es ben bé igual. Tossudes, continuaran enviant missatges al sistema nerviós central reclamant retrobar l’efecte provant un tercer glop, però no saben que per tornar a sentir el mateix hauran d’esperar un altre dia. Un altre dia que, iniciant novament el procés, esperaré amb delit el primer glop d’una copa de cava.



Maria del Carme Janer
Novembre 2008

2 comentaris:

  1. A partir d'ara sempre que begui cava m'en recordaré de tu i d'aquet relat. Genial!! Olga

    ResponElimina
  2. Genial. Igual que escribir es crear un mundo a partir de nada, consigues sacar un mundo de sensaciones a partir del hecho más banal. ¿Y todo esto estaba en tu mente antes de escribirlo? Te admiro, no dejes nunca de escribir. Juan Carlos

    ResponElimina